Autor: EntreBarris

El 2018, a València van ser desnonades per resolució judicial 1287 famílies que vivien llogades o hipotecades. S’han d’afegir aquells desnonaments invisibilitzats que no engrossen les estadístiques judicials, com els causats per pujades de lloguer, finalització de contracte o compra de l’habitatge per part de corporacions internacionals que gasten les vivendes com actius d’inversió.

La crisi habitacional que patim a l’estat espanyol en general, i a la ciutat de València en particular, es fa cada dia més evident. Immobiliàries, bancs i fons voltors han impulsat una bambolla de lloguer que ha provocat una pujada dels preus a la ciutat de València d’un 44% en els darrers 5 anys. Preus que suposen que els llogaters gasten en habitatge al voltant del 40% de la seua renda. Aquestes quantitats posen en risc la seguretat residencial de bona part de les veïnes de València. Moltes altres queden directament excloses del mercat immobiliari.

Davant d’aquesta situació d’emergència habitacional, els diferents governs no han pres cap mesura decidida. Així, sembla que la ciutadania és l’únic agent que està prenent-se seriosament aquesta problemàtica.

Com a exemple d’autoorganització, Entrebarris és una plataforma que aglutina col·lectius de diferents barris de la ciutat de València en lluita per la defensa d’un habitatge digne. Les tasques que es fan des d’aquesta xarxa són contínues i heterogènies, però podem anomenar algunes com:

• Aturar desnonaments amb la ferramenta de l’autoprotecció veïnal
• Denunciar les pràctiques fraudulentes que duen a terme les diferents empreses immobiliàries per fer fora dels seus habitatges a les persones que resulten “inconvenients”
• Conscienciar sobre els perills de la turistificació i assenyalar la gran quantitat de vivendes turístiques que s’emplacen en la nostra ciutat sense complir cap criteri ni normativa.
• Plantejar una ferma oposició a projectes urbanístics especulatius, que continuen sent una constant a València.
• Promoure formacions sobre urbanisme feminista com a perspectiva per a lluitar contra dinàmiques com l’expansió urbana, la gentrificació o la marginalització, amb l’objectiu que siga el teixit social el que es defenga d’aquestes amenaces.

Però, sent conscients que hui dia l’acció institucional resulta fonamental per garantir el dret a l’habitatge, des d’Entrebarris també s’exigeix:

• Que s’aturaren tots i cadascun dels desnonaments a la ciutat
• Que l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana prioritzen als seus pressupostos la mobilització de tot el seu parc públic i posar-lo a disposició d’aquelles famílies afectades per un procés d’expulsió. Parant tota operació de venda de vivendes de titularitat pública.
• Que des de les administracions públiques es prenguen mesures contra aquells actors del mercat immobiliari que estan expulsant les veïnes de les seues cases (sancions, expropiació dels pisos buits que estan en les seues mans, trencament dels acords signats…).
• Que es desenvolupe la llei de la funció social de l’habitatge on s’incorporen mesures com l’expropiació als habitatges sense ús o la compra dels edificis o habitatges on hi haja una situació d’amenaça d’expulsió per persones jurídiques. 
• Que es realitze una anàlisi de dades periòdica sobre la situació de l’habitatge, com ara la pujada dels preus de lloguer, la quantitat d’habitatges buits o la quantitat de desnonaments.
• Que es redacte una nova llei de lloguer que contemple: limitar els preus de lloguer d’acord amb els nivells de renda de cada ciutat i cada barri, contractes de lloguer de durada indefinida així com la suspensió indefinida d’un desnonament sense oferir una alternativa habitacional.

Davant l’obertura per part de l’Ajuntament de València d’un procés perquè la ciutadania donara la seua opinió sobre la futura Ordenança reguladora dels mecanismes de control i de les condicions d’implantació de l’ús Terciari Habitatge d’Ús Turístic, des d’EntreBarris hem obert un procés per a què les persones que vulgueren presentaren a l’Ajuntament de València les nostres aportacions. Amb tan sols 1 setmana i en plenes vacances hem aconseguit al voltant de 175 aportacions dirigides a l’Ajuntament per tal que aquesta futura Ordenança tinga present el parer de moltes veïnes de la ciutat. 

El que hem volgut mostrar és el malestar de la ciutadania amb la falta de regulació de l’ús dels apartaments turístics a València i considerem que l’aprovació de l’ordenança és necessària i oportuna si té com a objectiu frenar l’especulació de la vivenda en la nostra ciutat i l’expulsió del veïnat dels barris. Fet que deuria ser prioritari en les polítiques municipals en l’actualitat.

Esperem que des de l’Ajuntament de València es done una resposta adequada i coherent amb les peticions realitzades per les 175 persones que els han enviat aquestes propostes. 

Els punts que, per nosaltres, hauria d’incloure aquesta futura ordenança són: 

· La regulació efectiva dels apartaments turístics, el tancament de tots els apartaments turístics il·legals i la conseqüent sanció cap a tots aquells que estiguen operant il·legalment a la nostra ciutat.

· Que es tinga en compte la pressió turística sobre determinats barris de la ciutat i la declaració de Zona Turísticament Saturada ( amb la conseqüent moratòria per apartaments turístics i altres establiments dedicats al turisme) de Russafa, Ciutat Vella i El Cabanyal i posar les mesures oportunes per aturar aquesta turistificació dels nostres barris.

· Consensuar amb el veïnat de cada barri ràtios d’apartaments turístics cada 100 habitatges, per tal de disminuir la pressió de la qual es parlava en el punt anterior.

Mentrestant, establir una moratòria de llicències en tota la ciutat.

· Prohibir el canvi d’ús d’edificis residencials habitats a turístics per tal de protegir els llogaters i les llogateres i evitar així les expulsions de les veïnes de les seues cases per utilitzar aquestes com a apartaments turístics. Aquesta mesura ha de ser disuassòria per als grans fons d’inversió, fons voltor i immobiliàries que veuen la ciutat de València com un mercat de l’habitatge a explotar.

· Aplicació d’una taxa turística per pernoctació, els beneficis de la qual es destinen a l’augment del parc públic de vivenda.

· Incrementar la transparència en la informació al voltant de les VUT: cens municipal públic i accessible via web, amb opció mapa; procediment d’informació/denúncia accessible; dades de seguiment d’incidències públiques.

· Facilitar la participació ciutadana en el control d’il·legalitats (procediment d’informació/denuncia de pisos no legalitzats).

· Vetllar per la compatibilitat i actualització dels dos registres, autonòmic i municipal, que cap VUT de la ciutat de València aparega a l’autonòmic i no al municipal.

· Aplicació de la retroactivitat per a les llicències en tràmit quan s’aprove l’ordenança.

· Fixar un percentatge màxim de VUT per bloc de vivendes. Tenint en compte que aquestes no podran estar mai per sobre de la primera planta i que no podran existir blocs de VUTs sencers.

· No aprovar el canvi d’ús a terciari als blocs que ara exerceixen, amb ús residencial, com a aparthotels o edificis sencers de VUTs (exemple: C/Sueca, 16).

·Restringir l’ús de la vivenda exclusivament destinada a lloguer vacacional a 30 dies per any i obligar a les empreses que oferten pisos turístics a complir amb aquesta mesura, baix la pressió de sancions econòmiques significatives.

A més, considerem que s’haurien de prendre altres mesures a banda de l’ordenança com:

· Establir una moratòria d’implantació de VUT en la ciutat des de gener de 2020 fins que s’aprove la nova ordenança. Aquesta moratòria hauria d’afectar també les llicències de VUT en tràmit.

· Augmentar la dotació d’inspectors de VUTs. 

· Fer una contrata per fer una anàlisi de la situació i les conseqüències dels VUTs per barris, atenent a la mancança d’anàlisi pública.

L’Ajuntament de València ha obert un termini per demanar al veïnat de la ciutat la seua opinió sobre la futura ordenança reguladora dels habitatges d’usos turístics. És, per això, que des d’EntreBarris hem considerat necessari dir la nostra.
Vos animem a ajudar-nos a fer arribar aquestes propostes a l’Ajuntament. És molt senzill i molt ràpid.
Vos deixem ací les instruccions i el document per enviar.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Per una València acollidora amb el veïnat!

Instruccions per presentar el document:

• Enviar un mail a: promocioneconomica@valencia.es
• Posar en còpia a info@entrebarris.org
• Adjuntar el document que trobareu al següent enllaç:
  https://entrebarris.org/wp-content/uploads/2019/12/Ordenança_VUT.pdf
• Títol del mail:”Consulta pública prèvia sobre l’elaboració de l’Ordenança reguladora
  dels mecanismes de control i de les condicions d’implantació de l’ús Terciari Habitatge d’ús turístic”
• Al cos del mail caldrà identificar-se amb el nom i cognoms o raó social i el número
  de D.N.I., N.I.F. o document identificatiu suficient que permeta verificar la seua
  identitat.
• S’ha d’enviar abans del dia 4 de gener

Repassem els efectes perversos d’un model econòmic basat en el monocultiu turístic, tan en l’àmbit laboral, en el mediambiental, com en el dret a un habitatge digne, a partir dels exemples de la ciutat de València i les zones litorals del País Valencià.

article d’opinió publicat a la Directa el 19 de novembre de 2019.

El model territorial i econòmic al País Valencià, caracteritzat per una economia terciaritzada amb dependència exclusiva del sector serveis, és responsable directe de la precarització laboral, la destrucció del territori i l’habitatge com a mercaderia. El turisme en les últimes dècades ha passat a ser l’eix central del manteniment econòmic del nostre territori amb unes polítiques abrasives del nostre entorn natural; és a dir, s’ha especulat amb el medi ambient amb projectes urbanístics elitistes (macrourbanitzacions, camps de golf…) sense integrar els espais urbanitzats amb els naturals. A més a més ha propiciat la precarització laboral amb treballs estacionals i estrictament vinculats a l’hostaleria o derivats del turisme i en zones de gran afluència turística, notòriament en el primer i segon cinturó marítim al llarg de la costa mediterrània i a les grans ciutats. En matèria d’habitatge –a falta de polítiques públiques– s’ha mercantilitzat com a bé especulatiu l’habitatge, amb una forta conversió d’habitatges turístics, més rendibles econòmicament –que els de llarga estança– que ha provocat l’encariment abusiu del preu del metre quadrat i el desplaçament i expulsió dels veïnats.

Un dels mantres que se’ns repeteix de manera constant en les últimes dècades és que el turisme és generador de riquesa i davant d’aquest generador de riquesa i de llocs de treball ha d’haver-hi un ampli consens i ningú no hi pot estar en contra. Les dades, però, no ens diuen el mateix. Les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar són la Marina Alta, la Marina Baixa i el Baix Segura, les tres comarques que concentren més del 60% de tot el sector turístic.

Les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar són la Marina Alta, la Marina Baixa i el Baix Segura, les tres comarques que concentren més del 60% de tot el sector turístic

Un altre consens generalitzat és que el turisme genera llocs de treball. Però en quines condicions? Col·lectius com Las Kellys fa molts anys que denuncien les seues condicions laborals basades en un volum molt alt d’hores de feina, moltes d’elles sense declarar i amb unes conseqüències físiques i mentals molt dures; unes condicions laborals, les de les dones de fer feines, que es repeteixen en tot el sector de l’hostaleria, les treballadores del qual tenen el mateix conveni col·lectiu des del 2008 i unes taules salarials sense augmentar des de l’any 2013. Però a més, s’està construint un model productiu enfocat al turisme, amb molts llocs de treball que depenen només d’aquest sector.

En matèria d’habitatge, aquest boom turístic també està provocant unes conseqüències directes a la ciutat de València. Segones les últimes dades conegudes, actualment hi ha 8.000 habitatges enlloguer residencial i en canvi ja hi ha 11000 habitatges dedicats a l’apartament turístic, sent aquesta situació especialment greu en alguns barris de la ciutat com Russafa (942 habitatges dedicades a l’apartament turístic) o Ciutat Vella on ja hi ha 2569 apartaments turístics. Aquesta turistificació dels nostres barris, junt amb altres factors, ha provocat un augment del preu del lloguer, l’expulsió del veïnat i el canvi de la fisonomia dels barris de la ciutat, com podem veure amb els comerços de proximitat que estan transformant-se per nous establiments dedicats a aquest sector, convertint a molt d’ells en un parc temàtic dedicat al turisme. La indústria turística ha posat València en el seu punt de mira i fons voltors, immobiliàries i bancs, amb el beneplàcit de les administracions, estan fent de la nostra ciutat una ciutat per als qui la visiten i no una ciutat per a les persones que hi habitem.

Actualment hi ha a València 8.000 habitatges en lloguer residencial i en canvi ja hi ha 11000 habitatges dedicats a l’apartament turístic, sent aquesta situació especialment greu en alguns barris de la ciutat com Russafa

No podem obviar, tampoc, les conseqüències directes que té el turisme sobre el medi ambient. La construcció massiva i desenfrenada que seguim vivint dia rere dia a la nostra ciutat amb cases dedicades als turistes o la contaminació de l’aire i de l’aigua causades pels avions o els creuers en són sols alguns exemples de com afecta directament el turisme al nostre medi ambient. Per això, creiem que no podem parlar d’emergència climàtica sense posar el nostre focus en el turisme i en les conseqüències directes que té aquest sobre el nostre ecosistema.

Per solidaritat amb la resta de pobles de l’Estat Espanyol i per tant davant el precedent que ha suposat l’onada repressiva iniciada per la sentència del Tribunal Suprem espanyol al “Judici del Procés”, on s’imposen penes de presó d’entre 9 i 13 anys per sedició i malversació i en solidaritat amb totes les lluitadores empresonades i detingudes manifestem:

D’una banda ens adonem que aquesta condemna als líders polítics del Procés marcarà jurisprudència i sabem que les que lluitem des de la base, als barris, la classe treballadora i les precàries, patirem les conseqüències en futures sentències. Ja ho podem començar a veure amb la repressió i la violència que hem estat patint des de l’inici del procés amb detencions, empresonades, cossos policials militaritzant els carrers, grups feixistes col·laborant amb la policia, no solament a Catalunya si no a tots aquells indrets que ens hem solidaritzat amb la Revolta Popular al Principat.

És així que també a València, igual que a Catalunya, els col·lectius que lluitem dia pel dret a un habitatge digne i pel dret a la ciutat volem mostrar solidaritat i el màxim rebuig cap a tota violència policial, judicial i feixista, tant del Govern de la Generalitat de Catalunya com de l’Estat espanyol que l’empara. Apelem també a la resta d’Ajuntaments i territoris que amb el seu silenci, com és el cas de l’Ajuntament de València i la Generalitat, perpetuen i legitimen aquestes violències.

I és que hem de ser conscients, tant des dels nostres col·lectius com la resta de la població, que arran la sentència del procés nosaltres també podem ser condemnades per sedició cada vegada que ens posem davant la porta de les nostres cases per aturar un desnonament.

Ens volen callades i amb por, però nosaltres tenim clara la nostra posició, sabem de quin costat estem i seguirem lluitant totes juntes per garantir un bé bàsic com és el tindre un habitatge digne. Volem expressar tot el nostre suport cap a les detingudes i represaliades, les ferides, totes les que hem eixit als carrers i tot el jovent que està als carrers ja que són exemple de lluita.

Seguim i seguirem eixint als carrers per prendre allò que és nostre.
Perquè juntes som més fortes, juntes ho podrem tot!