No al macro hotel a la Saïdia

Arran de la notícia que ha eixit en premsa ( https://valenciaplaza.com/proyectan-complejo-hotelero-575-habitaciones-saidia-valencia) sobre la voluntat de construir un macro complex hoteler en el barri de 575 habitacions i 18.000 m2, l’assemblea de la Saïdia Comuna hem decidit mobilitzar-nos.

Aquest hotel gegant, que suposaria més de 1000 persones de població turística als nostres carrers, es situa al centre del barri, sobre sòl residencial, ocupant l’espai que podria acollir futurs veïns i veïnes i pensem que afavoriria de manera important la modificació de l’estructura econòmica i de relacions al barri, propiciant el creixement de pisos turístics i l’augment dels lloguers i l’expulsió del veïnat que hi viu.

Atés que el període d’al·legacions ens hem assabentat que finalitza el proper dimecres  28 de setembre hem decidit de moment presentar-ne per a que conste el nostre rebuig.

El dilluns 26 i dimarts 27 posarem PUNTS D’INFORMACIÓ I RECOLLIDA DE SIGNATURES sobre les al•legacions al barri perquè totes les persones que tingueu interés pugueu vindre a signar. A més tractarem d’informar la gent del barri que passe per davant. Els punts d’informació i recollida de signatures són:

a) Dilluns: Parc Jardí Morvedre

De 18h a 20h

b) Dimarts: C/ Bilbao 49 (exactament al costat del Mercadona).

De 10:30 h a 14h i de 18h a 20h

Si no podeu venir i voleu presentar-les podeu descarregar-vos el document http://scur.cat/5PB975 i presentar-lo demà a qualsevol oficina de l’Ajuntament o telemàticament https://sede.valencia.es/sede/registro/procedimiento/AD.RQ.10. Recordeu que el termini d’al·legacions s’acaba dia 28 de juliol.

També fem una crida a totes les associacions i col·lectius del barri a sumar-se a la mobilització. Per a setembre convocarem una assemblea general a la que esteu convidades amb l’objectiu de definir una resposta conjunta a aquest tema, que entenem que passarà per protestar, alçar pols i visibilitzar aquesta agressió al barri. 

NO AL MACRO HOTEL A LA SAÏDIA!

LA SAÏDIA NO ESTÀ EN VENDA!

NO VOLEM CONVERTIR-NOS EN UN BARRI PER AL NEGOCI TURÍSTIC!

VOLEM UN BARRI PER A VIURE I CONVIURE!

La clau, estar juntes! Prou d’especular amb les nostres vides.

Abans de la Pandèmia ja teníem un problema greu amb els nostres habitatges, gràcies a la creixent bombolla immobiliària del lloguer. A la ciutat de València els últims cinc anys ha pujat el preu del lloguer al voltant d’un 40% i les dades parlen que un 50% o més del sou el dediquem a pagar la vivenda habitual.

Altrament, no hem d’oblidar que, com a classe treballadora, any rere any els nostres treballs es precaritzen. Mentre que perdem en drets i sou, les que ens (mal)paguen guanyen en llibertat per acomiadar-nos. A més, tota aquesta violència i precarietat impacta encara més les dones, les racialitzades i les migrades.

 Ara, amb aquesta situació, sembla que es vulga que siguem nosaltres les que tornem a assumir la crisi, les de sempre. Però no. Diguem prou. Volem que aquesta crisi la paguen els rics i els bancs, aquells que provoquen la nostra misèria.

Estem segures que juntes som més fortes, vos animem a crear unides un moviment fort en defensa de l’habitatge i seguir teixint xarxes de suport mutu  a cada poble i cada barri. Veïna, veí, si tens problemes per pagar el lloguer, pots omplir aquest formulari, et contactarem i entre totes farem el possible per fer front al que se’ns ve al damunt:

https://forms.gle/uqr5aDcsMAYFNnzSA

Ho dèiem abans de la crisi i ho diem ara: Prou d’especular amb les nostres vides!

Per un moviment de l’habitatge organitzat: que la crisi la paguen els rics!

S’alcen vents de revolta. La crisi sanitària i social que ha accelerat el Covid-19 està comportant, i comportarà, una nova excusa perquè la classe treballadora pague els plats trencats d’un sistema que no és capaç de mantindre’s sense arriscar la nostra vida i el nostre benestar. Durant els pròxims mesos veurem com tot l’impacte econòmic i la baixada de beneficis dels grans propietaris i del capital ho pagaran les de sempre, les que no tenim més que la nostra força de treball, les que si no treballem, no mengem.


Amb l’aturada de la producció, vindrà una onada d’acomiadaments massius (al País Valencià, des del confinament, ja s’han produït 175.449 acomiadaments temporals i molts altres definitius). Hui, dia 1 d’abril, moltes hauran de decidir entre menjar o pagar el lloguer. Som conscients que els acomiadaments de hui són els desnonaments de demà. Les darreres mesures anunciades pel govern espanyol evidencien dues coses: la protecció cap als grans tenidors (rendistes) i les grans empreses; i que les pèrdues de les grans empreses seran assumides entre totes a costa del que és públic. No podem consentir que les mateixes que vam pagar la crisi del 2008, ara paguem amb els nostres treballs i les nostres cases la crisi actual; hem de lluitar perquè la paguen els mateixos que ens han retallat la sanitat i que ens han deixat desemparats davant d’aquesta situació.


Dilluns es féu pública la convocatòria de Vaga de lloguers del dia 1 d’abril en alguns indrets de l’Estat. Arreu del territori el moviment per l’habitatge demostra una volta més estar a l’alçada de les necessitats de la classe treballadora, esdevenint una de les claus en la lluita i amb més força per a aquelles que ens trobem més amenaçades i vulnerables dins del sistema capitalista. Més enllà de la convocatòria de vaga, el moviment de defensa de l’habitatge, d’una manera o altra, es prepara per a passar a l’ofensiva, per a cridar ben fort que aquesta crisi l’han de pagar els rics.


Des d’EntreBarris, i amb la voluntat de coordinar-se amb la resta del moviment per l’habitatge de València, encetem els preparatoris d’una campanya que pose contra les cordes els grans tenidors, els fons voltors, la banca i tots aquells propietaris, grans o petits que pretenguen fer-nos fora de casa per a augmentar els seus beneficis.


És per això que cridem a totes aquelles que veiem en perill la nostra casa, a les que no podrem pagar el lloguer a partir d’abril o dels mesos següents, a què ens organitzem. Només afrontant aquesta crisi social de manera col·lectiva podrem sobreviure. Acosta’t a la teua assemblea o sindicat de barri més proper, contacta’ns en xarxes, parla amb les teues
veïnes, no et quedes sola!


Ens volen aïllades i vulnerables, però contestarem juntes i organitzades.
Els nostres cops seran més forts!

MANIFEST SOBRE EL COVID 19

Històricament, les situacions d’incertesa com aquesta han sigut aprofitades pels defensors de l’statu quo per a enfortir-se, retallar drets, llibertats i frenar qualsevol alternativa. EntreBarris fem una crida a la responsabilitat social i a la protecció veïnal per contenir la pandèmia que estem patint, però també denunciem la possibilitat de que aquesta crisi siga aprofitada per desarticular més a la població. El suport mutu i l’autogestió solidària són fonamentals per fer front a l’emergència sanitària i, també, als efectes que el neoliberalisme generarà sobre les classes populars. Hui més que mai, hem de mirar cap als sabers feministes i adonar-nos que vetllar pels valors comunitaris ens ajudarà a superar aquest estadi i a encarar el que ens vindrà després.

Per aquest motiu volem incidir en dues qüestions: el manteniment i la millora de les condicions materials de vida de les classes populars; i el desenvolupament autònom del bé comú.

Així, exigim al govern central la suspensió del pagament dels lloguers i de qualsevol altra activitat rentista, tot sumant-nos a la xarxa PLAN DE CHOQUE SOCIAL i fent nostres les seues reivindicacions. No podem permetre, de cap de les maneres, que l’emergència sanitària recaiga sobre les esquenes de les classes populars i avisem que ens mantindrem alerta i no donarem treva a cap govern estatal, autonòmic o ple municipal que adopte mesures que prioritzen l’estabilitat de les grans empreses i les activitats rendistes en lloc de la justícia social. És el moment de democratitzar l’economia.

Al mateix temps, la diversitat d’assemblees que conformem EntreBarris així com altres organitzacions, col·lectius i persones a títol individual, estem impulsant ferramentes per a l’autorganització veïnal del suport mutu. És urgent concebre les cures des d’una perspectiva comunitària i reteixir la societat malmesa durant dècades de projecte neoliberal. Per això, rebutgem iniciatives amb protagonismes il·lusoris i interessos partidistes.

D’una banda, hem detectat com els agents especuladors s’aprofiten de la crisi del Covid-19. Per exemple, a València i altres ciutats, una part important dels propietaris de Vivendes d’Ús Turístic tornen a promoure-les com a lloguer tradicional. I no ho fan per a proporcionar alternatives d’habitatge digne sinó perquè el turisme, ferment de la precarització social i l’expulsió del veïnat, ha deixat de ser una font d’ingressos. Des d’EntreBarris lluitem contra aquestes lògiques que entenen la vivenda com a una mercaderia i no com una necessitat vital. No ens conformem amb moratòries dels pisos turístics ni lleugeres regulacions dels plans urbanístics de torn: ni gent sense cases, ni cases sense gent.

D’una altra banda, amb la medicalització d’hotels, una part del sector està promocionant-se com a entitats amb “compromís social”. No cal perdre de vista que açò, lluny de ser gratuït per a nosaltres, ocorre mentre els sindicats denuncien que la sanitat privada continua sense contribuir amb tots els seus recursos i unitats per a fer front a aquesta emergència social. Mentrestant, hi ha situacions d’extrema vulnerabilitat que no tenen cap ressò mediàtic i no podem deixar darrere. Per exemple, la subsistència de la gent sense llar o que viuen en infravivendes i no tenen diners per comprar aliments, o les mobilitzacions a les presons i als CIE’s, on ja de per sí la gent estava confinada abans de l’arribada del Covid-19. 

Així mateix, el preu d’alguns productes bàsics està pujant als supermercats. Aquest fet és potenciat pels mitjans de comunicació, que els presenten com l’única  alternativa de consum en temps de crisi. Açò comporta marginar el xicotet comerç de barri i els mercats de venda directa, una xarxa de suport veïnal en temps d’aïllament que permet una major integració socioeconòmica i mediambiental entre l’horta i la ciutat. EntreBarris ens sumem a la campanya de promoció de la sobirania alimentària encetada per altres moviments, que permet un futur sostenible per al sector primari davant la destrucció del territori i el desenvolupisme “verd” patrocinat pel govern autonòmic i estatal.  

Perquè juntes, en comunitat, desenvolupant el comú, serem imparables. Perquè quan tot passe haurem d’encarar escenaris de conflicte (pel control dels recursos, de les transaccions econòmiques, de la plusvàlua de la classe treballadora…) i ens hem de preparar perquè siga un moment de conquesta de drets socials i no solament de resistència als abusos de les grans corporacions. No podem permetre’ns una societat atemorida, hem de ser conscients, crítiques i conseqüents amb el moment que vivim i que viurem. I, mai, no hem de deixar de teixir el comú.

Cuidem-nos

Davant de la situació de confinament que patim actualment, des de diferents barris de València s’estan organitzant xarxes de cures i suport mutu per ajudar en tasques quotidianes al veïnat en risc.

A la següent carpeta trobareu documents organitzats per barris per compartir a les xarxes socials i enganxar a les finques i els carrers:



Vos deixem també els correus i grups de Telegram on podreu informar-vos i coordinar-vos:

Grup de Telegram El Cabanyal

Correu Ciutat Vella

Apadrina un pis turístic

Des de fa uns anys que venim observant als nostres barris un augment considerable del nombre dels apartaments turístics existents. S’estima que a la ciutat de València en són més de 5000 ( sols aquells que estan inscrits en el registre de la Generalitat). Segons diferents estudis el darrer anys s’han posat al mercat més pisos destinats al lloguer turístic que no pisos destinats al lloguer dels i les veïnes que vivim a València.

Aquest fet ha provocat que des de l’Ajuntament de València es plantegen diferents alternatives i solucions que a dies d’ara podem dir que estan sent del tot insuficients. És per això que des d’EntreBarris llancem aquesta campanya per denunciar, en primera instància, tots aquells apartaments que no acompleixen la normativa actual del mateix Ajuntament i que segons les nostres dades són el 66% del total dels enregistrats.

L’objectiu d’aquesta campanya és que l’Ajuntament de València deixe les paraules i passe als fets. Per això li exigirem el tancament de tots aquells apartaments il·legals existents a la ciutat i que nosaltres denunciarem durant les pròximes setmanes.

Com col·laborar amb aquesta campanya? Pots informar directament d’un apartament turístic que tingues localitzat o també pots “apadrinar” alguns dels que nosaltres tenim.

–          Si vols comunicar un apartament turístic ja existent, ho pots fer directament en una d’aquestes dues opcions:

  1. Físicament pots entregar una sol·licitud o instància general adreçada a l’Alcaldia en qualsevol registre municipal.
  2. En la seu electrònica de l’Ajuntament pots entrar en el següent enllaç: 

https://sede.valencia.es/sede/authClave.xhtml/NC.NC.10

 Una vegada hages presentat la instància, et demanem que ens envies un mail per poder fer el seguiment dels apartaments denunciats a info@entrebarris.org.

–          Si vols ajudar-nos per assenyalar altres apartaments turístics, envia’ns un mail i et passarem la informació dels diferents apartaments turístics que pots informar i la manera de fer-ho.

Entre totes, construïm una València per a les veïnes.

València Acollidora

El 2018, a València van ser desnonades per resolució judicial 1287 famílies que vivien llogades o hipotecades. S’han d’afegir aquells desnonaments invisibilitzats que no engrossen les estadístiques judicials, com els causats per pujades de lloguer, finalització de contracte o compra de l’habitatge per part de corporacions internacionals que gasten les vivendes com actius d’inversió.

La crisi habitacional que patim a l’estat espanyol en general, i a la ciutat de València en particular, es fa cada dia més evident. Immobiliàries, bancs i fons voltors han impulsat una bambolla de lloguer que ha provocat una pujada dels preus a la ciutat de València d’un 44% en els darrers 5 anys. Preus que suposen que els llogaters gasten en habitatge al voltant del 40% de la seua renda. Aquestes quantitats posen en risc la seguretat residencial de bona part de les veïnes de València. Moltes altres queden directament excloses del mercat immobiliari.

Davant d’aquesta situació d’emergència habitacional, els diferents governs no han pres cap mesura decidida. Així, sembla que la ciutadania és l’únic agent que està prenent-se seriosament aquesta problemàtica.

Com a exemple d’autoorganització, Entrebarris és una plataforma que aglutina col·lectius de diferents barris de la ciutat de València en lluita per la defensa d’un habitatge digne. Les tasques que es fan des d’aquesta xarxa són contínues i heterogènies, però podem anomenar algunes com:

  • Aturar desnonaments amb la ferramenta de l’autoprotecció veïnal
  • Denunciar les pràctiques fraudulentes que duen a terme les diferents empreses immobiliàries per fer fora dels seus habitatges a les persones que resulten “inconvenients”
  • Conscienciar sobre els perills de la turistificació i assenyalar la gran quantitat de vivendes turístiques que s’emplacen en la nostra ciutat sense complir cap criteri ni normativa.
  • Plantejar una ferma oposició a projectes urbanístics especulatius, que continuen sent una constant a València.
  • Promoure formacions sobre urbanisme feminista com a perspectiva per a lluitar contra dinàmiques com l’expansió urbana, la gentrificació o la marginalització, amb l’objectiu que siga el teixit social el que es defenga d’aquestes amenaces.

Però, sent conscients que hui dia l’acció institucional resulta fonamental per garantir el dret a l’habitatge, des d’Entrebarris també s’exigeix:

  • Que s’aturaren tots i cadascun dels desnonaments a la ciutat
  • Que l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana prioritzen als seus pressupostos la mobilització de tot el seu parc públic i posar-lo a disposició d’aquelles famílies afectades per un procés d’expulsió. Parant tota operació de venda de vivendes de titularitat pública.
  • Que des de les administracions públiques es prenguen mesures contra aquells actors del mercat immobiliari que estan expulsant les veïnes de les seues cases (sancions, expropiació dels pisos buits que estan en les seues mans, trencament dels acords signats…).
  • Que es desenvolupe la llei de la funció social de l’habitatge on s’incorporen mesures com l’expropiació als habitatges sense ús o la compra dels edificis o habitatges on hi haja una situació d’amenaça d’expulsió per persones jurídiques. 
  • Que es realitze una anàlisi de dades periòdica sobre la situació de l’habitatge, com ara la pujada dels preus de lloguer, la quantitat d’habitatges buits o la quantitat de desnonaments.
  • Que es redacte una nova llei de lloguer que contemple: limitar els preus de lloguer d’acord amb els nivells de renda de cada ciutat i cada barri, contractes de lloguer de durada indefinida així com la suspensió indefinida d’un desnonament sense oferir una alternativa habitacional.

Presentem quasi 200 aportacions individuals per la pròxima aprovació de l’Ordenança municipal sobre els apartaments turístics

Davant l’obertura per part de l’Ajuntament de València d’un procés perquè la ciutadania donara la seua opinió sobre la futura Ordenança reguladora dels mecanismes de control i de les condicions d’implantació de l’ús Terciari Habitatge d’Ús Turístic, des d’EntreBarris hem obert un procés per a què les persones que vulgueren presentaren a l’Ajuntament de València les nostres aportacions. Amb tan sols 1 setmana i en plenes vacances hem aconseguit al voltant de 175 aportacions dirigides a l’Ajuntament per tal que aquesta futura Ordenança tinga present el parer de moltes veïnes de la ciutat. 

El que hem volgut mostrar és el malestar de la ciutadania amb la falta de regulació de l’ús dels apartaments turístics a València i considerem que l’aprovació de l’ordenança és necessària i oportuna si té com a objectiu frenar l’especulació de la vivenda en la nostra ciutat i l’expulsió del veïnat dels barris. Fet que deuria ser prioritari en les polítiques municipals en l’actualitat.

Esperem que des de l’Ajuntament de València es done una resposta adequada i coherent amb les peticions realitzades per les 175 persones que els han enviat aquestes propostes. 

Els punts que, per nosaltres, hauria d’incloure aquesta futura ordenança són: 

· La regulació efectiva dels apartaments turístics, el tancament de tots els apartaments turístics il·legals i la conseqüent sanció cap a tots aquells que estiguen operant il·legalment a la nostra ciutat.

· Que es tinga en compte la pressió turística sobre determinats barris de la ciutat i la declaració de Zona Turísticament Saturada ( amb la conseqüent moratòria per apartaments turístics i altres establiments dedicats al turisme) de Russafa, Ciutat Vella i El Cabanyal i posar les mesures oportunes per aturar aquesta turistificació dels nostres barris.

· Consensuar amb el veïnat de cada barri ràtios d’apartaments turístics cada 100 habitatges, per tal de disminuir la pressió de la qual es parlava en el punt anterior.

Mentrestant, establir una moratòria de llicències en tota la ciutat.

· Prohibir el canvi d’ús d’edificis residencials habitats a turístics per tal de protegir els llogaters i les llogateres i evitar així les expulsions de les veïnes de les seues cases per utilitzar aquestes com a apartaments turístics. Aquesta mesura ha de ser disuassòria per als grans fons d’inversió, fons voltor i immobiliàries que veuen la ciutat de València com un mercat de l’habitatge a explotar.

· Aplicació d’una taxa turística per pernoctació, els beneficis de la qual es destinen a l’augment del parc públic de vivenda.

· Incrementar la transparència en la informació al voltant de les VUT: cens municipal públic i accessible via web, amb opció mapa; procediment d’informació/denúncia accessible; dades de seguiment d’incidències públiques.

· Facilitar la participació ciutadana en el control d’il·legalitats (procediment d’informació/denuncia de pisos no legalitzats).

· Vetllar per la compatibilitat i actualització dels dos registres, autonòmic i municipal, que cap VUT de la ciutat de València aparega a l’autonòmic i no al municipal.

· Aplicació de la retroactivitat per a les llicències en tràmit quan s’aprove l’ordenança.

· Fixar un percentatge màxim de VUT per bloc de vivendes. Tenint en compte que aquestes no podran estar mai per sobre de la primera planta i que no podran existir blocs de VUTs sencers.

· No aprovar el canvi d’ús a terciari als blocs que ara exerceixen, amb ús residencial, com a aparthotels o edificis sencers de VUTs (exemple: C/Sueca, 16).

·Restringir l’ús de la vivenda exclusivament destinada a lloguer vacacional a 30 dies per any i obligar a les empreses que oferten pisos turístics a complir amb aquesta mesura, baix la pressió de sancions econòmiques significatives.

A més, considerem que s’haurien de prendre altres mesures a banda de l’ordenança com:

· Establir una moratòria d’implantació de VUT en la ciutat des de gener de 2020 fins que s’aprove la nova ordenança. Aquesta moratòria hauria d’afectar també les llicències de VUT en tràmit.

· Augmentar la dotació d’inspectors de VUTs. 

· Fer una contrata per fer una anàlisi de la situació i les conseqüències dels VUTs per barris, atenent a la mancança d’anàlisi pública.

Sobre la futura ordenança reguladora dels habitatges d’usos turístics de València

L’Ajuntament de València ha obert un termini per demanar al veïnat de la ciutat la seua opinió sobre la futura ordenança reguladora dels habitatges d’usos turístics. És, per això, que des d’EntreBarris hem considerat necessari dir la nostra.
Vos animem a ajudar-nos a fer arribar aquestes propostes a l’Ajuntament. És molt senzill i molt ràpid.
Vos deixem ací les instruccions i el document per enviar.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Per una València acollidora amb el veïnat!

Instruccions per presentar el document:

  • Enviar un mail a: promocioneconomica@valencia.es
  • Posar en còpia a info@entrebarris.org
  • Adjuntar el document que trobareu al següent enllaç:
    https://entrebarris.org/wp-content/uploads/2019/12/Ordenança_VUT.pdf
  • Títol del mail:”Consulta pública prèvia sobre l’elaboració de l’Ordenança reguladora
    dels mecanismes de control i de les condicions d’implantació de l’ús Terciari Habitatge d’ús turístic”
  • Al cos del mail caldrà identificar-se amb el nom i cognoms o raó social i el número
    de D.N.I., N.I.F. o document identificatiu suficient que permeta verificar la seua
    identitat.
  • S’ha d’enviar abans del dia 4 de gener

Afrontem ja el problema del turisme?

Repassem els efectes perversos d’un model econòmic basat en el monocultiu turístic, tan en l’àmbit laboral, en el mediambiental, com en el dret a un habitatge digne, a partir dels exemples de la ciutat de València i les zones litorals del País Valencià.
article d’opinió publicat a la Directa el 19 de novembre de 2019.

El model territorial i econòmic al País Valencià, caracteritzat per una economia terciaritzada amb dependència exclusiva del sector serveis, és responsable directe de la precarització laboral, la destrucció del territori i l’habitatge com a mercaderia. El turisme en les últimes dècades ha passat a ser l’eix central del manteniment econòmic del nostre territori amb unes polítiques abrasives del nostre entorn natural; és a dir, s’ha especulat amb el medi ambient amb projectes urbanístics elitistes (macrourbanitzacions, camps de golf…) sense integrar els espais urbanitzats amb els naturals. A més a més ha propiciat la precarització laboral amb treballs estacionals i estrictament vinculats a l’hostaleria o derivats del turisme i en zones de gran afluència turística, notòriament en el primer i segon cinturó marítim al llarg de la costa mediterrània i a les grans ciutats. En matèria d’habitatge –a falta de polítiques públiques– s’ha mercantilitzat com a bé especulatiu l’habitatge, amb una forta conversió d’habitatges turístics, més rendibles econòmicament –que els de llarga estança– que ha provocat l’encariment abusiu del preu del metre quadrat i el desplaçament i expulsió dels veïnats.

Un dels mantres que se’ns repeteix de manera constant en les últimes dècades és que el turisme és generador de riquesa i davant d’aquest generador de riquesa i de llocs de treball ha d’haver-hi un ampli consens i ningú no hi pot estar en contra. Les dades, però, no ens diuen el mateix. Les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar són la Marina Alta, la Marina Baixa i el Baix Segura, les tres comarques que concentren més del 60% de tot el sector turístic.

Les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar són la Marina Alta, la Marina Baixa i el Baix Segura, les tres comarques que concentren més del 60% de tot el sector turístic

Un altre consens generalitzat és que el turisme genera llocs de treball. Però en quines condicions? Col·lectius com Las Kellys fa molts anys que denuncien les seues condicions laborals basades en un volum molt alt d’hores de feina, moltes d’elles sense declarar i amb unes conseqüències físiques i mentals molt dures; unes condicions laborals, les de les dones de fer feines, que es repeteixen en tot el sector de l’hostaleria, les treballadores del qual tenen el mateix conveni col·lectiu des del 2008 i unes taules salarials sense augmentar des de l’any 2013. Però a més, s’està construint un model productiu enfocat al turisme, amb molts llocs de treball que depenen només d’aquest sector.

En matèria d’habitatge, aquest boom turístic també està provocant unes conseqüències directes a la ciutat de València. Segones les últimes dades conegudes, actualment hi ha 8.000 habitatges enlloguer residencial i en canvi ja hi ha 11000 habitatges dedicats a l’apartament turístic, sent aquesta situació especialment greu en alguns barris de la ciutat com Russafa (942 habitatges dedicades a l’apartament turístic) o Ciutat Vella on ja hi ha 2569 apartaments turístics. Aquesta turistificació dels nostres barris, junt amb altres factors, ha provocat un augment del preu del lloguer, l’expulsió del veïnat i el canvi de la fisonomia dels barris de la ciutat, com podem veure amb els comerços de proximitat que estan transformant-se per nous establiments dedicats a aquest sector, convertint a molt d’ells en un parc temàtic dedicat al turisme. La indústria turística ha posat València en el seu punt de mira i fons voltors, immobiliàries i bancs, amb el beneplàcit de les administracions, estan fent de la nostra ciutat una ciutat per als qui la visiten i no una ciutat per a les persones que hi habitem.

Actualment hi ha a València 8.000 habitatges en lloguer residencial i en canvi ja hi ha 11000 habitatges dedicats a l’apartament turístic, sent aquesta situació especialment greu en alguns barris de la ciutat com Russafa

No podem obviar, tampoc, les conseqüències directes que té el turisme sobre el medi ambient. La construcció massiva i desenfrenada que seguim vivint dia rere dia a la nostra ciutat amb cases dedicades als turistes o la contaminació de l’aire i de l’aigua causades pels avions o els creuers en són sols alguns exemples de com afecta directament el turisme al nostre medi ambient. Per això, creiem que no podem parlar d’emergència climàtica sense posar el nostre focus en el turisme i en les conseqüències directes que té aquest sobre el nostre ecosistema.