Més de 20 plans urbanístics projectats per als pròxims mesos, i en mans privades; 3 megaprojectes avalats pel govern central, al servei d’un model de ciutat injust i nociu; un avantprojecte de llei, la Llei del Sòl, que pretén acabar amb tot control públic sobre on, com i per a què construir; una rendició sense condicions de l’administració valenciana i central als interessos del poder financer i immobiliari. Aquesta és la situació a la nostra ciutat i al nostre País.
Però, en contra del que els mitjans hegemònics ens volen fer creure, sota els mateixos interessos del capital, no es tracta d’una situació sense alternativa. Tots aquests plans i megaprojectes no són la solució als problemes d’accés a l’habitatge de les classes populars, ni l’única manera d’organitzar la mobilitat, sinó que formen part d’eixe problema. L’alternativa real és l’autoorganització i la construcció col·lectiva d’un nou model de ciutat. L’alternativa és el veïnat.
Quina València volem?
Una València pensada per qui l’habita, que pose les cures per damunt del benefici econòmic i el creixement productiu, i es faça al voltant de la vida quotidiana i la proximitat. Dissenyem un urbanisme des d’una mirada ecofeminista, renaturalitzant els espais públics i optem per ciutats que fomenten les relacions comunitàries i les cures. És a dir, un model orientat a la vida en comú als carrers, segurs per a totes i planificats a partir de l’experiència de totes les que l’habiten.
Serà, en conseqüència, una ciutat més arrelada al seu entorn natural, l’horta, més inclusiva, autònoma i sobirana en l’aprofitament i producció de recursos. Tornem als cultius del territori que ens envolta, i al desenvolupament d’una economia productiva cooperativa, per a fugir del monocultiu del turisme massiu que porta precarietat, amenaça el nostre entorn i expulsa al veïnat.
Aquest és el model de ciutat que volem i pel que lluitem. Per a aconseguir-ho, ens apropiarem dels carrers, i crearem xarxes veïnals fortes que puguen decidir les qüestions referides als seus barris; pressionarem a l’administració per a capgirar la Llei del Sòl que es planeja, els plans urbanístics per a benefici d’especuladors que ens amenacen i els megaprojectes al servei de la indústria del turisme i els transports.
Cal augmentar l’autonomia de la ciutat i descentralitzar el poder. Necessitem una assemblea ciutadana permanent i vinculant, per a fer front a les grans infraestructures i plans que amenacen l’horta, l’Albufera, el litoral, el món rural, i els nostres barris.
Perquè la ciutat és territori, farem des dels barris una València habitable per a totis, i integrada en la seua horta.
És l’única alternativa: defendre el territori veïnal.
Poder popular.