Més de 20 projectes urbanístics, ampliacions del port i l’aeroport i el túnel passant redibuixen València al servei del capital i acceleren un futur marcat per l’expulsió del veïnat.
Més trànsit global, més turisme i més especulació pressionen els nostres barris, sense cura del territori ni protecció del dret a habitar els nostres barris.
Davant d’això, és el moment de preguntar-nos: quina mobilitat i quin futur volem per a València?
#DefensemTerritoriVeïnal
#PoderPopular
QUINS MACROPROJECTES ENS AMENACEN?
L’ampliació del Port de València.
El megaprojecte del port, amb el vistiplau de Puertos del Estado, organisme dependent del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible, preveu l’ampliació cap al nord de la terminal de contenidors.
L’Autoritat Portuària de València ha adjudicat recentment les obres a les constructores Acciona, Jan de Nul i Grupo Bertolín, malgrat els processos judicials oberts contra el projecte. La construcció no compta amb una declaració d’impacte ambiental actualitzada:
- La nova terminal tindrà una superfície d’unes 137 hectàrees i 1.970 metres de línia d’atracada, la qual cosa permetrà fins a cinc milions de contenidors.
- Les obres implicarien dragatges de fins a 28 metres de profunditat a la dàrsena del Port de València, i fins a 27 metres a la dàrsena del Port de Sagunt, actuacions que generarien una enorme fossa submarina que impactarà greument la dinàmica litoral sobre les platges del nord de València i sobre l’ecosistema del Parc Natural de l’Albufera.
- No respon a una necessitat real, sinó només a interessos empresarials d’expansió del trànsit global de mercaderies, reforçant un model de ciutat que, en plena crisi ecosocial, continua basant-se en el consum intensiu de recursos per a benefici d’uns pocs.
L’ampliació de l’Aeroport de València.
L’ampliació de l’aeroport de Manises que projecta l’Estat (a través d’AENA), està prevista per al període 2027-2031, i té un pressupost assignat de 400 milions d’euros.
Les conseqüències d’aquesta ampliació seran nocives: encara més soroll als barris pròxims, més contaminació atmosfèrica, i l’entrega definitiva de la ciutat a un model econòmic orientat a les visites turístiques de curta estada.
Tant si l’ampliació és només de la terminal, com s’assegura des del govern, o també de les pistes, el nombre de vols i visitants augmentarà, i amb això la gentrificació dels nostres barris, el preu del sòl i del lloguer, i en definitiva, l’expulsió del veïnat.
Túnel passant a l’àrea metropolitana de València, la Barbaritat Ferroviària
Quan es parla de la remodelació del sistema ferroviari de la ciutat de València sol reduir-se a les dues alternatives sobre el soterrament de les vies: Corredor Verd o vials de trànsit, és a dir, quin ús donar a la superfície. Però cap de les dues opcions qüestiona l’amenaça de fons: el macroprojecte del Túnel Passant, amb greus implicacions per al conjunt de la ciutat.
Entre altres conseqüències, aquest projecte comportaria:
- La desactivació de la històrica Estació del Nord, per convertir-la en un espai comercial.
- La reducció del Parc Central per a ampliar la provisional Estació de Joaquim Sorolla: més formigó, més illa de calor i pèrdua de terra fèrtil que permetria a la vegetació actuar com a regulador tèrmic.
- La construcció d’una nova estació central subterrània, (actualment a concurs), i 8 km de túnel passant a 20 metres de profunditat, que perforaria el subsol de bona part de la ciutat.
- La reactivació especulativa del PAI Parc Central, com a mecanisme de pressió financera per a obtindre plusvàlues immobiliàries.
- Una despesa malbaratadora estimada en uns 5.000 milions d’euros, uns 20 anys d’obres i interferències en el servei ferroviari, operació justificada només per a reduir uns 4 minuts en l’accés a l’estació central.
Dacant d’això, els Barris del Sud, amb el suport de tècnics ferroviaris, geògrafs i urbanistes, venen divulgant i explicant els greus impactes del macroprojecte, que qualifiquen com una #BarbaritatFerroviària, per tal d’obrir un debat públic que frene el procés.
A més, proposen una alternativa més raonable en cost, en impactes, i en funcionalitat: manteniment i millora de Rodalies on ara està, l’Estació del Nord; trens de llarg recorregut a una senzilla estació en superfície en Font de Sant Lluís. Ambdues estacions fàcils de connectar.
El Centre Comercial Infinity
Infinity és el macrocentre comercial previst per a enguany als terrenys del PAI Font de Sant Lluís, en els quals ja es va edificar en el seu moment Turianova, un dels “no barris” més característics de la ciutat.
Per a dotar a Turianova de serveis pròxims, i respondre així a les demandes dels propietaris, no s’habiliten baixos a les torres perquè puguen obrir-se comerços, que seria la resposta natural en un model de ciutat per a les veïnes, sinó que, sobre 92.000 m² de solar lliure, s’alçarà un enorme centre comercial amb 240 botigues, 4.000 places d’aparcament, un hotel, una piscina amb ones artificials…
El constructor serà Tomás Olivo, el huité empresari més ric de l’Estat, propietari de la companyia General de Galerías Comerciales, que al seu torn va adquirir el projecte a AQ Acentor, l’agent urbanitzador del PAI de Font de Sant Lluís.
QUINS PROJECTES ENS AMENACEN AQUEST 2026?
Actualment, hi ha més de 20 projectes urbanístics distribuïts pels diferents barris i pedanies, que amenacen la nostra ciutat, i suposen el sotmetiment dels nostres barris al capital: encariment de l’habitatge, gentrificació, especulació, turistificació i expulsió del veïnat, contra el dret a habitar els nostres barris.
QUINA TRANSFORMACIÓ PROJECTEN SOBRE ELS NOSTRES BARRIS?
| Superfície | Construcció | Al·legacions | |
| PAI Benimaclet | 269.775m2, destrucció de 40.000m2 d’horta productiva | 1.345 vivendes de preus inassequibles. Torres de més de 20 plantes. Zones verdes sobretot privades. | A l’espera de resposta. |
| PAI Malilla Nord | 35.000m2 | Es farà en dos fases, després de la realització del Túnel Passant, Barbaritat Ferroviària. | Termini tancat en abril de 2021 |
| PAI Russafa, Maestro Aguilar | 2.890 m2 | 4 edificis de renda lliure, sense dotacions | L’Ajuntament les ha desestimat. |
| PAI Grao | 400.000 m2 | 3.204 vivendes i 250 edificis dotacionals. Torres de 20 i 42 plantes. Evita el tràmit ambiental vigent (s’acull a una avaluació ambiental obsoleta). Expulsarà a veïnes que han okupat els terrenys. Es reservan més de 90.000 m2 a torres de negocis. | Encara no ha entrat en exposició pública. |
| PAI: Carme/ Na Jordana | 1.700 m2 | Expulsió del veïnat i enderrocament de l’edifici C/Na Jordana 32 (Edifici de los Falleros), per fer una urbanització privada de luxe.No es preveu avaluació de l’impacte ambiental. | Encara no ha entrat en exposició pública |
| PAI de Sant Marcel·lí | 87.000 m2 | Demolició d’unes 100 propietats, i desallotjament i forçós de la comunitat resident, sense un pla definit ni garanties per a les persones afectades. | Desestimades. |
QUINES POLÈMIQUES TENEN ELS AGENTS URBANITZADORS QUE HI HA AL DARRERE?
Els agents urbanitzadors dels diferents PAIs que amenacen la nostra ciutat, i que des d’EntreBarris denunciem i volem aturar per defensar un model de ciutat habitable, són bancs i grans empreses amb una llarga trajectòria de controvèrsies i denúncies per pràctiques irregulars o abusives.
- Diverses denúncies han assenyalat empresaris i membres dels consells d’empreses com Urbamed (PAI Malilla Nord), RZS (PAI Malilla Carme/Na Jordana) o Urbem (PAI Sant Marcel·lí), en casos investigats per tràfic d’influències, prevaricació i suborn.
- Altres empreses objecte de polèmiques com Metrovacesa (PAI Benimaclet), que en diferents moments ha estat assenyalat per utilitzar i manipular informació privilegiada, o Gesfasa (PAI Russafa) denunciada per tràfic d’influències.
- Empreses que mantenen una relació directa amb grans bancs com BBVA o Banco Santander, que van rebre importants rescats i suport dels fons públics, durant la crisi de 2008.
Exemples de quin és el principi i l’ideal que guia aquestes operacions: obtenir el màxim benefici econòmic, encara que això implique una pressió creixent sobre la ciutat i el seu veïnat. Generen dinàmiques urbanístiques que ens arrasen, posant, una vegada més, el capital damunt de la vida.