La ciutat per a qui l'habita
Davant de la situació de confinament que patim actualment, des de diferents barris de València s’estan organitzant xarxes de cures i suport mutu per ajudar en tasques quotidianes al veïnat en risc.
A la següent carpeta trobareu documents organitzats per barris per compartir a les xarxes socials i enganxar a les finques i els carrers:
Vos deixem també els correus i grups de Telegram on podreu informar-vos i coordinar-vos:
Des de fa uns anys que venim observant als nostres barris un augment considerable del nombre dels apartaments turístics existents. S’estima que a la ciutat de València en són més de 5000 ( sols aquells que estan inscrits en el registre de la Generalitat). Segons diferents estudis el darrer anys s’han posat al mercat més pisos destinats al lloguer turístic que no pisos destinats al lloguer dels i les veïnes que vivim a València.
Aquest fet ha provocat que des de l’Ajuntament de València es plantegen diferents alternatives i solucions que a dies d’ara podem dir que estan sent del tot insuficients. És per això que des d’EntreBarris llancem aquesta campanya per denunciar, en primera instància, tots aquells apartaments que no acompleixen la normativa actual del mateix Ajuntament i que segons les nostres dades són el 66% del total dels enregistrats.
L’objectiu d’aquesta campanya és que l’Ajuntament de València deixe les paraules i passe als fets. Per això li exigirem el tancament de tots aquells apartaments il·legals existents a la ciutat i que nosaltres denunciarem durant les pròximes setmanes.
Com col·laborar amb aquesta campanya? Pots informar directament d’un apartament turístic que tingues localitzat o també pots “apadrinar” alguns dels que nosaltres tenim.
– Si vols comunicar un apartament turístic ja existent, ho pots fer directament en una d’aquestes dues opcions:
https://sede.valencia.es/sede/authClave.xhtml/NC.NC.10
Una vegada hages presentat la instància, et demanem que ens envies un mail per poder fer el seguiment dels apartaments denunciats a info@entrebarris.org.
– Si vols ajudar-nos per assenyalar altres apartaments turístics, envia’ns un mail i et passarem la informació dels diferents apartaments turístics que pots informar i la manera de fer-ho.
Entre totes, construïm una València per a les veïnes.
El 2018, a València van ser desnonades per resolució judicial 1287 famílies que vivien llogades o hipotecades. S’han d’afegir aquells desnonaments invisibilitzats que no engrossen les estadístiques judicials, com els causats per pujades de lloguer, finalització de contracte o compra de l’habitatge per part de corporacions internacionals que gasten les vivendes com actius d’inversió.
La crisi habitacional que patim a l’estat espanyol en general, i a la ciutat de València en particular, es fa cada dia més evident. Immobiliàries, bancs i fons voltors han impulsat una bambolla de lloguer que ha provocat una pujada dels preus a la ciutat de València d’un 44% en els darrers 5 anys. Preus que suposen que els llogaters gasten en habitatge al voltant del 40% de la seua renda. Aquestes quantitats posen en risc la seguretat residencial de bona part de les veïnes de València. Moltes altres queden directament excloses del mercat immobiliari.
Davant d’aquesta situació d’emergència habitacional, els diferents governs no han pres cap mesura decidida. Així, sembla que la ciutadania és l’únic agent que està prenent-se seriosament aquesta problemàtica.
Com a exemple d’autoorganització, Entrebarris és una plataforma que aglutina col·lectius de diferents barris de la ciutat de València en lluita per la defensa d’un habitatge digne. Les tasques que es fan des d’aquesta xarxa són contínues i heterogènies, però podem anomenar algunes com:
Però, sent conscients que hui dia l’acció institucional resulta fonamental per garantir el dret a l’habitatge, des d’Entrebarris també s’exigeix:
Davant l’obertura per part de l’Ajuntament de València d’un procés perquè la ciutadania donara la seua opinió sobre la futura Ordenança reguladora dels mecanismes de control i de les condicions d’implantació de l’ús Terciari Habitatge d’Ús Turístic, des d’EntreBarris hem obert un procés per a què les persones que vulgueren presentaren a l’Ajuntament de València les nostres aportacions. Amb tan sols 1 setmana i en plenes vacances hem aconseguit al voltant de 175 aportacions dirigides a l’Ajuntament per tal que aquesta futura Ordenança tinga present el parer de moltes veïnes de la ciutat.
El que hem volgut mostrar és el malestar de la ciutadania amb la falta de regulació de l’ús dels apartaments turístics a València i considerem que l’aprovació de l’ordenança és necessària i oportuna si té com a objectiu frenar l’especulació de la vivenda en la nostra ciutat i l’expulsió del veïnat dels barris. Fet que deuria ser prioritari en les polítiques municipals en l’actualitat.
Esperem que des de l’Ajuntament de València es done una resposta adequada i coherent amb les peticions realitzades per les 175 persones que els han enviat aquestes propostes.
Els punts que, per nosaltres, hauria d’incloure aquesta futura ordenança són:
· La regulació efectiva dels apartaments turístics, el tancament de tots els apartaments turístics il·legals i la conseqüent sanció cap a tots aquells que estiguen operant il·legalment a la nostra ciutat.
· Que es tinga en compte la pressió turística sobre determinats barris de la ciutat i la declaració de Zona Turísticament Saturada ( amb la conseqüent moratòria per apartaments turístics i altres establiments dedicats al turisme) de Russafa, Ciutat Vella i El Cabanyal i posar les mesures oportunes per aturar aquesta turistificació dels nostres barris.
· Consensuar amb el veïnat de cada barri ràtios d’apartaments turístics cada 100 habitatges, per tal de disminuir la pressió de la qual es parlava en el punt anterior.
Mentrestant, establir una moratòria de llicències en tota la ciutat.
· Prohibir el canvi d’ús d’edificis residencials habitats a turístics per tal de protegir els llogaters i les llogateres i evitar així les expulsions de les veïnes de les seues cases per utilitzar aquestes com a apartaments turístics. Aquesta mesura ha de ser disuassòria per als grans fons d’inversió, fons voltor i immobiliàries que veuen la ciutat de València com un mercat de l’habitatge a explotar.
· Aplicació d’una taxa turística per pernoctació, els beneficis de la qual es destinen a l’augment del parc públic de vivenda.
· Incrementar la transparència en la informació al voltant de les VUT: cens municipal públic i accessible via web, amb opció mapa; procediment d’informació/denúncia accessible; dades de seguiment d’incidències públiques.
· Facilitar la participació ciutadana en el control d’il·legalitats (procediment d’informació/denuncia de pisos no legalitzats).
· Vetllar per la compatibilitat i actualització dels dos registres, autonòmic i municipal, que cap VUT de la ciutat de València aparega a l’autonòmic i no al municipal.
· Aplicació de la retroactivitat per a les llicències en tràmit quan s’aprove l’ordenança.
· Fixar un percentatge màxim de VUT per bloc de vivendes. Tenint en compte que aquestes no podran estar mai per sobre de la primera planta i que no podran existir blocs de VUTs sencers.
· No aprovar el canvi d’ús a terciari als blocs que ara exerceixen, amb ús residencial, com a aparthotels o edificis sencers de VUTs (exemple: C/Sueca, 16).
·Restringir l’ús de la vivenda exclusivament destinada a lloguer vacacional a 30 dies per any i obligar a les empreses que oferten pisos turístics a complir amb aquesta mesura, baix la pressió de sancions econòmiques significatives.
A més, considerem que s’haurien de prendre altres mesures a banda de l’ordenança com:
· Establir una moratòria d’implantació de VUT en la ciutat des de gener de 2020 fins que s’aprove la nova ordenança. Aquesta moratòria hauria d’afectar també les llicències de VUT en tràmit.
· Augmentar la dotació d’inspectors de VUTs.
· Fer una contrata per fer una anàlisi de la situació i les conseqüències dels VUTs per barris, atenent a la mancança d’anàlisi pública.
L’Ajuntament de València ha obert un termini per demanar al veïnat de la ciutat la seua opinió sobre la futura ordenança reguladora dels habitatges d’usos turístics. És, per això, que des d’EntreBarris hem considerat necessari dir la nostra.
Vos animem a ajudar-nos a fer arribar aquestes propostes a l’Ajuntament. És molt senzill i molt ràpid.
Vos deixem ací les instruccions i el document per enviar.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Per una València acollidora amb el veïnat!
Instruccions per presentar el document:
El model territorial i econòmic al País Valencià, caracteritzat per una economia terciaritzada amb dependència exclusiva del sector serveis, és responsable directe de la precarització laboral, la destrucció del territori i l’habitatge com a mercaderia. El turisme en les últimes dècades ha passat a ser l’eix central del manteniment econòmic del nostre territori amb unes polítiques abrasives del nostre entorn natural; és a dir, s’ha especulat amb el medi ambient amb projectes urbanístics elitistes (macrourbanitzacions, camps de golf…) sense integrar els espais urbanitzats amb els naturals. A més a més ha propiciat la precarització laboral amb treballs estacionals i estrictament vinculats a l’hostaleria o derivats del turisme i en zones de gran afluència turística, notòriament en el primer i segon cinturó marítim al llarg de la costa mediterrània i a les grans ciutats. En matèria d’habitatge –a falta de polítiques públiques– s’ha mercantilitzat com a bé especulatiu l’habitatge, amb una forta conversió d’habitatges turístics, més rendibles econòmicament –que els de llarga estança– que ha provocat l’encariment abusiu del preu del metre quadrat i el desplaçament i expulsió dels veïnats.
Un dels mantres que se’ns repeteix de manera constant en les últimes dècades és que el turisme és generador de riquesa i davant d’aquest generador de riquesa i de llocs de treball ha d’haver-hi un ampli consens i ningú no hi pot estar en contra. Les dades, però, no ens diuen el mateix. Les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar són la Marina Alta, la Marina Baixa i el Baix Segura, les tres comarques que concentren més del 60% de tot el sector turístic.
Les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar són la Marina Alta, la Marina Baixa i el Baix Segura, les tres comarques que concentren més del 60% de tot el sector turístic
Un altre consens generalitzat és que el turisme genera llocs de treball. Però en quines condicions? Col·lectius com Las Kellys fa molts anys que denuncien les seues condicions laborals basades en un volum molt alt d’hores de feina, moltes d’elles sense declarar i amb unes conseqüències físiques i mentals molt dures; unes condicions laborals, les de les dones de fer feines, que es repeteixen en tot el sector de l’hostaleria, les treballadores del qual tenen el mateix conveni col·lectiu des del 2008 i unes taules salarials sense augmentar des de l’any 2013. Però a més, s’està construint un model productiu enfocat al turisme, amb molts llocs de treball que depenen només d’aquest sector.
En matèria d’habitatge, aquest boom turístic també està provocant unes conseqüències directes a la ciutat de València. Segones les últimes dades conegudes, actualment hi ha 8.000 habitatges enlloguer residencial i en canvi ja hi ha 11000 habitatges dedicats a l’apartament turístic, sent aquesta situació especialment greu en alguns barris de la ciutat com Russafa (942 habitatges dedicades a l’apartament turístic) o Ciutat Vella on ja hi ha 2569 apartaments turístics. Aquesta turistificació dels nostres barris, junt amb altres factors, ha provocat un augment del preu del lloguer, l’expulsió del veïnat i el canvi de la fisonomia dels barris de la ciutat, com podem veure amb els comerços de proximitat que estan transformant-se per nous establiments dedicats a aquest sector, convertint a molt d’ells en un parc temàtic dedicat al turisme. La indústria turística ha posat València en el seu punt de mira i fons voltors, immobiliàries i bancs, amb el beneplàcit de les administracions, estan fent de la nostra ciutat una ciutat per als qui la visiten i no una ciutat per a les persones que hi habitem.
Actualment hi ha a València 8.000 habitatges en lloguer residencial i en canvi ja hi ha 11000 habitatges dedicats a l’apartament turístic, sent aquesta situació especialment greu en alguns barris de la ciutat com Russafa
No podem obviar, tampoc, les conseqüències directes que té el turisme sobre el medi ambient. La construcció massiva i desenfrenada que seguim vivint dia rere dia a la nostra ciutat amb cases dedicades als turistes o la contaminació de l’aire i de l’aigua causades pels avions o els creuers en són sols alguns exemples de com afecta directament el turisme al nostre medi ambient. Per això, creiem que no podem parlar d’emergència climàtica sense posar el nostre focus en el turisme i en les conseqüències directes que té aquest sobre el nostre ecosistema.
Per solidaritat amb la resta de pobles de l’Estat Espanyol i per tant davant el precedent que ha suposat l’onada repressiva iniciada per la sentència del Tribunal Suprem espanyol al “Judici del Procés”, on s’imposen penes de presó d’entre 9 i 13 anys per sedició i malversació i en solidaritat amb totes les lluitadores empresonades i detingudes manifestem:
D’una banda ens adonem que aquesta condemna als líders polítics del Procés marcarà jurisprudència i sabem que les que lluitem des de la base, als barris, la classe treballadora i les precàries, patirem les conseqüències en futures sentències. Ja ho podem començar a veure amb la repressió i la violència que hem estat patint des de l’inici del procés amb detencions, empresonades, cossos policials militaritzant els carrers, grups feixistes col·laborant amb la policia, no solament a Catalunya si no a tots aquells indrets que ens hem solidaritzat amb la Revolta Popular al Principat.
És així que també a València, igual que a Catalunya, els col·lectius que lluitem dia pel dret a un habitatge digne i pel dret a la ciutat volem mostrar solidaritat i el màxim rebuig cap a tota violència policial, judicial i feixista, tant del Govern de la Generalitat de Catalunya com de l’Estat espanyol que l’empara. Apelem també a la resta d’Ajuntaments i territoris que amb el seu silenci, com és el cas de l’Ajuntament de València i la Generalitat, perpetuen i legitimen aquestes violències.
I és que hem de ser conscients, tant des dels nostres col·lectius com la resta de la població, que arran la sentència del procés nosaltres també podem ser condemnades per sedició cada vegada que ens posem davant la porta de les nostres cases per aturar un desnonament.
Ens volen callades i amb por, però nosaltres tenim clara la nostra posició, sabem de quin costat estem i seguirem lluitant totes juntes per garantir un bé bàsic com és el tindre un habitatge digne. Volem expressar tot el nostre suport cap a les detingudes i represaliades, les ferides, totes les que hem eixit als carrers i tot el jovent que està als carrers ja que són exemple de lluita.
Seguim i seguirem eixint als carrers per prendre allò que és nostre.
Perquè juntes som més fortes, juntes ho podrem tot!
Amb el lema de: La ciutat la fem els barris, EntreBarris hem estat presents a diferents activitats organitzades a La Saïdia, Ciutat Vella, Russafa i Benimaclet amb reivindicacions diverses però totes baix una mateixa consigna: la defensa dels nostres barris i la lluita per un habitatge digne.
El dissabte de matí al barri de La Saïdia es va realitzar al Parc de Marxalenes un mapejat del barri amb l’objectiu de seguir assenyalant les diferents problemàtiques existents al barri relacionades amb l’habitatge (pisos turístics, expulsions, augment del preu del lloguer…). Aquesta paradeta informativa va servir per informar al veïnat sobre quines són les nostres reivindicacions així com per conèixer de primera mà les preocupacions de les veïnes de La Saïdia.
El mateix dissabte de matí a Ciutat Vella es va realitzar a la plaça Músic López Chavarri una xocolatada contra l’especulació i la turstificació del barri. L’objectiu d’aquesta trobada va ser el de donar a conèixer el nostre posicionament davant el Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella el qual rebutgem clarament ja que aquest pla posa en perill les veïnes de Ciutat Vella. Aquesta jornada festiva i reivindicativa va apropar moltes veïnes a la plaça i va estar organitzada per Veïnat en Perill d’Extinció.
El dissabte de vesprada al barri de Russafa vam participar del Carnestoltes del barri amb una comparsa pròpia denominada la Colla de les Expulsades organitzada pel col·lectiu Russafa Veïnal i amb la qual hem volgut, des d’un punt de vista lúdic i crític, denunciar les expulsions del veïnat del barri provocades per la gentrificació i la turistificació a la qual estem sotmesos.
I per últim, aquest diumenge al matí al barri de Benimaclet una nombrosa i històrica manifestació ha tingut lloc per denunciar el PAI de Metrovacesa que pretén construir 1.345 vivendes. Unes 3.000 persones han volgut demostrar-li a l’Ajuntament de València que no estan disposades a acceptar aquest PAI que provocaria un fort impacte ecològic i que el saturaria de manera desmesurada. Aquesta manifestació estava convocada per Cuidem Benimaclet i havia rebut el suport de més 100 col·lectius.
EntreBarris seguim treballant als barris per constuir una ciutat més verda, més habitable i on es pose al centre de tota política a les persones que en ella habitem.
El proper dimarts 22 es pretén votar l’aprovació del RD 21/2018. Una proposta del govern de Madrid que va sorgir d’una negociació prèvia amb Unidas Podemos i que pretén donar resposta a la greu crisi habitacional que pateix l’estat espanyol des del començament de la crisi.
Hem de dir, en primer lloc, que posar l’atenció en la Llei d’Arrendaments Urbans, és a dir, en els lloguers i no en la propietat (hipoteques) era una necessitat política de primer ordre, i més tenint en compte la desfeta que va fer el Partit Popular quan va decidir en 2013 donar un pas més en la liberalització del mercat d’arrendaments. Com sempre i, com era d’esperar, esta liberalització ha produït un constatable augment dels preus i una disminució quantificable dels drets dels llogaters.
El govern i el parlament han de triar clarament entre privilegiar els beneficis dels llogaters o el dret a l’habitatge. L’experiència espanyola i internacional ens diu en claredat que la liberalització en les condicions dels lloguers porta a major especulació i mercantilització de la vivenda fet que provoca la pujada de preus i la inseguretat de les persones llogateres.
Per contra, existeix evidència que es garanteix el dret a la vivenda amb mesures que posen en el centre la seguretat de les persones en l’habitatge, com la protecció contra pujades i contra finalitzacions de contractes, el control de preus o la mobilització de vivendes buides. Totes aquestes són perfectament viables en el nostre entorn.
Doncs bé, cal assenyalar que el RD 21/2018 desfà algunes de les mesures més pernicioses de la dreta espanyola a l’hora de malbaratar els drets de les inquilines i beneficiar als empresaris i grans propietaris. Torna a les durades anteriors mínimes dels contractes (ara la nova normativa ens garanteix unes durades mínimes de 5 o 7 anys), imposa obligacions extres a les persones jurídiques (entitat financeres i grans fons propietaris de milers d’immobles), busca limitar les fiances abusives i enceta una bateria de mesures fiscals per a afavorir el lloguer conforme a uns criteris “de bones pràctiques” i de penalització de l’existència de pisos buits. Una altra mesura interessant és la limitació de les pujades de lloguer a cada renovació automàtica, que queden vinculades l’IPC. A més, s’atorga a l’administració la possibilitat del tempteig i retracte quan grans fons d’inversió compren finques senceres. Bona notícia.
Però no és ni molt menys suficient. En cap cas es genera un marc de protecció dels drets de les llogateres, sinó que, com déiem abans, es torna a unes condicions mínimes anteriors a la reforma ultraliberal del PP.
La durada de cinc anys pot ser una bona notícia, però el context europeu ens mostra que és molt més efectiu triar pels lloguers indefinits on només un catàleg tancat de causes siga motiu de no renovació. A més, estes mesures s’han d’acompanyar sempre d’altres que obliguen els grans propietaris a fer una certa quantitat de lloguers socials, per no desincentivar-les a fer-ho.
Les mesures fiscals, bonificacions i gravàmens poden ajudar, però s’han d’acompanyar de mesures coercitives i prescripcions legals. Mantindre vivendes buides mai pot ser una opció, encara que s’haja de suportar un gravamen fiscal. No, s’ha de donar compliment a la funció social que té l’habitatge i s’ha d’atacar de ple l’especulació amb el sòl, com estableix la constitució de l’estat mateixa.
I sobretot, i el que ens impulsa a rebutjar este RD, és l’oblit per part de l’administració del seu compromís d’establir la possibilitat que les administracions locals puguen imposar controls de preus efectius en zones tensionades. Sabem que a València els preus de lloguer han pujat un 40% en els últims 4 anys en el context d’un mercat liberalitzat que afecta a un bé de primera necessitat. Calen, per tant, i de forma urgent mesures que intervinguen el mercat d’una forma que garantisca el dret a l’habitatge i que siga respectuosa con la funció social dels immobles. També rebutgem l’oblit d’establir l’obligació dels nous propietaris que compren una vivenda a subrogar-se en el paper d’arrendador, de mantindre els lloguers encara que canvie la propietat.
Estes dos mesures són fonamentals per als moviments socials i ho són per a EntreBarris. Sabem que ha sigut el xantatge dels fons d’inversió el que ha tirat enrere unes mesures que ja estaven pactades entre el govern i UP. I no podem acceptar en cap cas que la pressió dels especuladors s’impose a les necessitats del poble. Sabem també que entre dos interessos, el dels especuladors i el de la gent, guanyarà el més fort, el que més pressione. No pensem perdre.
