El 2018, a València van ser desnonades per resolució judicial 1287 famílies que vivien llogades o hipotecades. S’han d’afegir aquells desnonaments invisibilitzats que no engrossen les estadístiques judicials, com els causats per pujades de lloguer, finalització de contracte o compra de l’habitatge per part de corporacions internacionals que gasten les vivendes com actius d’inversió.
La crisi habitacional que patim a l’estat espanyol en general, i a la ciutat de València en particular, es fa cada dia més evident. Immobiliàries, bancs i fons voltors han impulsat una bambolla de lloguer que ha provocat una pujada dels preus a la ciutat de València d’un 44% en els darrers 5 anys. Preus que suposen que els llogaters gasten en habitatge al voltant del 40% de la seua renda. Aquestes quantitats posen en risc la seguretat residencial de bona part de les veïnes de València. Moltes altres queden directament excloses del mercat immobiliari.
Davant d’aquesta situació d’emergència habitacional, els diferents governs no han pres cap mesura decidida. Així, sembla que la ciutadania és l’únic agent que està prenent-se seriosament aquesta problemàtica.
Com a exemple d’autoorganització, Entrebarris és una plataforma que aglutina col·lectius de diferents barris de la ciutat de València en lluita per la defensa d’un habitatge digne. Les tasques que es fan des d’aquesta xarxa són contínues i heterogènies, però podem anomenar algunes com:
- Aturar desnonaments amb la ferramenta de l’autoprotecció veïnal
- Denunciar les pràctiques fraudulentes que duen a terme les diferents empreses immobiliàries per fer fora dels seus habitatges a les persones que resulten “inconvenients”
- Conscienciar sobre els perills de la turistificació i assenyalar la gran quantitat de vivendes turístiques que s’emplacen en la nostra ciutat sense complir cap criteri ni normativa.
- Plantejar una ferma oposició a projectes urbanístics especulatius, que continuen sent una constant a València.
- Promoure formacions sobre urbanisme feminista com a perspectiva per a lluitar contra dinàmiques com l’expansió urbana, la gentrificació o la marginalització, amb l’objectiu que siga el teixit social el que es defenga d’aquestes amenaces.
Però, sent conscients que hui dia l’acció institucional resulta fonamental per garantir el dret a l’habitatge, des d’Entrebarris també s’exigeix:
- Que s’aturaren tots i cadascun dels desnonaments a la ciutat
- Que l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana prioritzen als seus pressupostos la mobilització de tot el seu parc públic i posar-lo a disposició d’aquelles famílies afectades per un procés d’expulsió. Parant tota operació de venda de vivendes de titularitat pública.
- Que des de les administracions públiques es prenguen mesures contra aquells actors del mercat immobiliari que estan expulsant les veïnes de les seues cases (sancions, expropiació dels pisos buits que estan en les seues mans, trencament dels acords signats…).
- Que es desenvolupe la llei de la funció social de l’habitatge on s’incorporen mesures com l’expropiació als habitatges sense ús o la compra dels edificis o habitatges on hi haja una situació d’amenaça d’expulsió per persones jurídiques.
- Que es realitze una anàlisi de dades periòdica sobre la situació de l’habitatge, com ara la pujada dels preus de lloguer, la quantitat d’habitatges buits o la quantitat de desnonaments.
- Que es redacte una nova llei de lloguer que contemple: limitar els preus de lloguer d’acord amb els nivells de renda de cada ciutat i cada barri, contractes de lloguer de durada indefinida així com la suspensió indefinida d’un desnonament sense oferir una alternativa habitacional.