Fem memòria de lluites veïnals i del poder de l’autoorganització popular a València. Recordem alguns dels grans projectes urbanístics de les darreres dècades en què la mobilització col·lectiva ha aconseguit incidir, frenar o transformar decisions institucionals.
També visibilitzem la trajectòria d’EntreBarris al llarg dels seus 10 anys de vida, com a espai d’articulació i resistència. Tot plegat, per entendre quin model de ciutat s’ha anat imposant i que, des dels barris, combatim i disputem.
#DefensemTerritoriVeïnal #PoderPopular
LLUITES TERRITORIALS
L’Antic llit del Túria
Després de la riuada de 1957 i del desviament del riu fora de la ciutat, calia assignar quin ús tindria l’antic llit del Túria. El Pla General preveia construir-hi una autovia de 12 km.
El veïnat s’hi va oposar i va defensar la renaturalització de l’espai sota el lema “El llit del Túria és nostre i el volem verd”. La mobilització va combinar: accions administratives, propostes urbanístiques, jornades informatives i activitats lúdiques populars.
Finalment, l’Estat va cedir els terrenys a l’Ajuntament de València, i en 1978 es va modificar el Pla General. No es va construir una autovia, sinó que va nàixer el Jardí del Túria, gran pulmó verd a la ciutat, victòria de la lluita popular.
El Saler
Des dels anys 20, amb l’inici del model turístic agressiu actual, el Saler va començar a estar amenaçat per projectes que pretenien urbanitzar-lo amb xalets i hotels. En 1963, l’Ajuntament de València va concedir a l’empresa TEVASA permisos per a urbanitzar la Devesa sense concurs públic ni escoltar la ciutadania.
Sota el lema “El Saler per al poble” s’expressava el gran rebuig social als plans urbanístics, des de finals dels 60 amb el moviment ecologista i, als 70, amb el moviment veïnal i antifranquista. En 1974 es van aconseguir 15.750 signatures i es presentaren nombroses al·legacions. Finalment, en 1986 la Generalitat Valenciana va declarar el Parc Natural de l’Albufera, protegint la Devesa i el Saler. Una victòria de l’autoorganització veïnal en defensa del territori davant l’asfalt i l’especulació.
Parc de la Rambleta
En 1985 l’Ajuntament de València volgué duplicar la capacitat del Cementeri Municipal i construir un crematori en direcció a Sant Marcel·lí, trencant la distància mínima de 500 metres amb les zones habitades, només n’hi havia 150, com denunciava el Col·legi d’Arquitectes en un informe de 1987.
El barri, a través de l’Associació Veïnal de Sant Marcel·lí, va reaccionar amb recollida de signatures, mobilitzacions, acció directa amb pintades recurrents de «Crematori il·legal» i durant un temps desmuntaven a les nits els murs que s’alçaven de dia.
En 1990, el Tribunal Suprem va declarar il·legal el crematori, però ja s’havia construït. El moviment veïnal va reclamar compensació, exigint una reivindicació que havien lluitat durant dècades, tindre una zona verda amb vegetació autòctona, que ocupara l’àrea entre el Cementeri i Sant Marcel·lí, batejat com a Parc de la Pau. Finalment, en 2002, es va inaugurar sobre aquell rieral el Parc de la Rambleta, que amb els anys s’ha aconseguit complementar amb dotacions culturals i esportives.
La Punta
La Punta és un barri al costat del Port de València, amb una gran horta productiva, que a partir dels anys 70, amb el desviament del Túria i el Pla Sud, va començar a patir agressions.
A partir dels 90, es va projectar l’expansió del Port i es va signar la constitució de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques) a costa del territori i del veïnat. Entre 2002 i 2003 es produïren desallotjaments i enderrocaments de 73,5 hectàrees d’horta, amb la destrucció d’alqueries i barraques per a construir la ZAL.
Davant això, el veïnat va organitzar-se en l’associació La Unificadora i la campanya “Recuperem La Punta, aturem la ZAL”, combinant mobilitzacions, recursos i accions de pressió. En 2015, el Tribunal Superior de Justícia va declarar nul·la la modificació del PGOU que permetia la ZAL. Tot i això, les obres continuen i empreses com MSC (Mediterranean Shipping Company) construeixen noves infraestructures.
Cabanyal, prolongació Blasco
L’ampliació de l’avinguda Blasco Ibáñez pretenia prolongar-la fins al mar, amb la destrucció de 1.651 habitatges i la desfiguració del Cabanyal.
Durant anys, el veïnat va impulsar mobilitzacions i batalles legals per impedir-ho, en un context d’abandonament institucional. Hi participaren nombrosos col·lectius, destacant Salvem el Cabanyal, que va promoure recursos judicials, manifestacions i accions culturals. Aquesta pressió social va aconseguir que en 2016 el Ministeri de Cultura espanyol frenara el projecte, en qualificar el barri com a conjunt històric protegit.
Posteriorment, en 2019, el govern municipal va presentar el Pla Especial del Cabanyal (PEC), molt criticat pel veïnat per no garantir l’habitabilitat i agreujar la gentrificació (hotel, edificis de cinc altures…), fet que va impulsar nous col·lectius com Espai Veïnal Cabanyal, Cabanyal Horta i Associació Brúfol.
ENTREBARRIS, 10 ANYS D’AUTOORGANITZACIÓ
Des del seu naixement en 2016, EntreBarris ha estat present i ha coordinat gran part de les lluites per una València per a qui l’habita.
Així, començant per les mobilitzacions inicials contra la turistificació en barris com Ciutat Vella i Russafa de l’any 2017, la campanya de ciutat “Vivenda per al veïnat”, el treball directe amb afectades per l’habitatge i el model de ciutat, fins a les primeres manifestacions de la plataforma València no està en venda de l’any 2018 i, més recentment, la que va tindre lloc el 19 d’octubre de 2024, que va continuar amb una acampada de 10 dies en la plaça de l’Ajuntament, i que ha marcat una fita en les lluites autogestionades del veïnat de València pel dret a la ciutat, i en defensa del territori.
D’ON NAIXEN LES AMENACES URBANÍSTIQUES?
València és, des del seu origen, una ciutat fluvial i agrícola. El punt d’inflexió en la seua història arriba amb l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) en 1988, encara vigent i base de gran part de les amenaces actuals.
El pla se sustenta sobre unes previsions de creixement poblacional que no es van complir. S’esperava superar el milió d’habitants en 2025, però continuem al voltant dels 840.000. A més, va consolidar un concepte de ciutat sobredimensionada que facilita l’especulació i allunya el veïnat de les grans decisions urbanístiques.
En 1994, amb la LRAU, s’introdueix la figura de l’agent urbanitzador, permetent que empreses privades gestionen els plans de construcció, reafirmant la mercantilització del territori i de la ciutat.
QUINA EVOLUCIÓ URBANÍSTICA HA PATIT LA CIUTAT?
- La ruptura progressiva en la continuïtat entre ciutat i horta (en barris com Benimaclet i altres zones del sud de la ciutat).
- La construcció massiva d’edificis a finals del segle XX i inicis del XXI, vinculada a la bombolla immobiliària i la crisi posterior. València esdevingué la ciutat de l’estat amb més desnonaments.
Només en 2011 va a haver-hi més de 13.000 llançaments per impagament, i durant el primer trimestre de l’any següent la xifra encara va augmentar un 16%, evidenciant les conseqüències socials del model urbanístic expansionista i especulatiu.
QUIN MODEL DE CIUTAT EXCLOENT TENIM ARA?
Ens acostem de nou a una bombolla immobiliària. El País Valencià és un dels territoris on més ha apujat el preu del sòl, i, alhora, on més hipoteques s’estan signant.
Amb la justificació de resoldre la crisi d’habitatge, l’Ajuntament de València presenta el “Plan + Vivienda”, que preveu prop de 17 nous PAI en 2026. Paral·lelament, el govern valencià prepara una nova Llei del Sòl, que cedeix a mans privades la construcció de VPO, i facilita la reclassificació com urbanitzable de terrenys d’horta i zones inundables.
Diuen “d’acabar la ciutat” construint sobre sòl “alliberat”, però això implica l’expulsió del veïnat dels seus barris, perquè l’especulació de rendistes i fons voltor sobre l’habitatge, fa impossible habitar València. Els 17 PAI projectats en un context de mercantilització de l’habitatge, només agreugen el problema per a fer augmentar els guanys a uns pocs.
Necessitem una ciutat per a qui l’habita, per al veïnat. #DefensemTerritoriVeīnal #PoderPopular